Rete di vendita

La nosha storia

L’an 1893 l’é n an de gran emportanza per l moviment trentin de la copratives. Apontin a scomenzèr da chel an, tel Trentin vegn metù sù sacotanta copratives sibie de consum che de credit e copratives agricoles. Te duta la valèdes vegn metù sù na coprativa e coscita vegn fat ence te Fascia.

De gra a la scomenzadiva de Don Antonio Leonardi, decan de Vich, don Giacomo Giacomelli, Don Michele Soraruf curac de Poza e de Soraga, ai 13 de firé del 1896 vegn fat a saer te duc i paìjes de Fascia che se volea meter sù na coprativa a Sen Jan.
Te pec dis vegn tout sù 100 adejions e donca ai 20 de firé del 1896 vegn metù sù la Familia Coprativa de Sen Jan e trei dis dò se bina, dà la funzions de l’inantmesdì, la pruma assemblea di sozi te la colonia de Vich.

Endèna la scontrèda del consei de aministrazion dai 15 de mèrz del 1896 vegn dezidù de tor a fit, desche senta per l magasin, la cèsa che era stata de Antonio Cigolla e de se endrezèr la fornimenta per la boteiga da la segnora Caterina Dacchiesa e da n tisler.
Dò aer sotscrit l contrat de fit, ai 22 de mèrz del 1896, e dò ge aer dat sù la encèria de magasiniera a la segnora Maria Brunel de Soraga, l’atività de la coprativa la scomenza a na vida ofizièla.

La senta de la coprativa la era a Sen Jan, n pont strategich ajache chiò l’era più sorì che la jent provede, mascima dò la funzions religiouses.
Per didèr i clienc vegn dezidù che i oraries i cogne passenèr co la fin de la funzions, tout ite la festes e i dis che l’é nozes. Amò apede vegn tout sù desche ciarador Giovanni Zanoner.

La Familia Coprativa de San Jan te Fascia, che dò la doventarà Familia Coprativa Val de Fascia sc, la vegn metuda sù con chela de ge perferir al sozio i bens de chi che l’aea de besegn, col ge arsegurèr calità e l mender cost possìbol.
Del 1897 col scomenz del svilup del turism vegn metù su na coprativa ence a Moena e una a Soraga. Chesta ùltima la resta indipendenta enscin al prum de otober del 1999, canche la vegn touta ite te la Familia Coprativa Val de Fascia.

Dant de la Seconda Vera, l’assemblea generèla di sozi de la Coprativa de San Jan la dezide de meter sù na mèlga a Vich e, en colaborazion co la Frazions, la deliberea de projetèr e de fèr sù filiales a Vich, Poza, Pera e Mazin.

Dò la fin de la Seconda Vera vegn dezidù de orir na filiala a Mazin, ajache l’é la frazion più dalonc da Sen Jan. Te la medema sentèda vegn dezidù ence de smaorèr la senta e de fèr sù amò n partiment olà vener teiles e marcianzìa.
Pech dò, del 1952, vegn orì ence la filiales de Vich e Poza, de gra a la colaborazion de la aministrazions publiches che dèsc debant i locai co la mobilia. Doi egn dò vegn orì ence la boteiga de Pera.

Col passèr de la sajons, l lurier l seghita a crescer, se se adata ai besegnes di clienc e se seghita a mudèr e miorèr la strutura e la vida de lurèr.

Del 1970, aldò de na delibera del consei de aministrazion, vegn comprà i terens per fèr sù la senta neva del Fassa Coop Center, che la vegnirà enaudèda cinch egn dò.
Del 1978, de gra al bon andament economich del zenter de Sen Jan, se peissa de mudèr endò la strutura de la senta neva e donca del 1980 scomenza l’atività del magasin de magnadiva Fassa Coop Ingross.
Del 1988 vegn smaorà l supermarcià per ge sporjer ai clienc ence desvaliva sorts de prodoc fresć, fruc e ortames e amò apede vegn fat sù l bar.

A la fin di egn Otanta (de mèrz del 1989) vegn portà dant de meter adum la Familia Coprativa de Ciampedel con chela de Sen Jan, e co la previjion de chesta oportunità, che perauter no la vegnirà touta sù, endèna l’assemblea di sozi vegn deliberà de mudèr l’inom de Familia Coprativa de Sen Jan de Fascia con Familia Coprativa Val di Fassa sc.

Del 2000 l’é stat fat n gran lurier de smaorament e de restruturazion del fabricat che à permetù de ge dèr neva parbuda al supermarcià, co l’endrezèr n post adatà olache vegn servì cèrn, scialames e formaes e olache vegn metù fora roba da beiver.

Pec egn dò l’é stat miorà ence i etres partimenc extra alimentares del Fassa Coop Center, col miorèr la lumes, la despojizion di artìcoi e ge dajon mior parbuda ai locai.

Vegn fat etres pìcoi mudamenc sibie daìte che defora, per arsegurèr scialdi na mior despojizion di prodoc, percheche proveder sie semper più sorì.

Te passa cent egn de vita, la Familia Coprativa la se à svilupà tant da doventèr na prejenza de gran emportanza te la comunità de Fascia, sibie per chi che stèsc chiò che per i ghesć.
Apede l zenter comerzièl a Sen Jan, metù a jir del 1974 olache l’é l supermarcià, l’engros e i partimenc extra – alimentares, con jeghes, guanc e ciuzé per gregn e per bec, materièl per la scola, l partiment de robes per la cèsa, teiles e roba da brac per la cèsa de duta la mesures e calità, fornimenta per l bagn e per la cambra l’é ence l frabicat olache del 1992, dò esser stat restruturà, l’é stat logà la boteiga per l “fai da te” (Hobby) e i ofizies aministratives, l medemo fabricat olache béleche cent egn dant la Familia Coprativa de Sen Jan aea scomenzà sia atività.

A Moena del 1996 la Coprativa se à sozià co la firma Eurospin e l’é stat orì n discount che de mèrz del 2008 l’é stat tramudà te sia neva senta te strada de Relaon 2, olache l’é n gran piaz per i auti, garasc e na strutura de passa 500 metres cadrac de boteiga adatèda per arsegurèr n gran assortiment de prodoc che é dalbon bonmarcià e tel medemo temp artìcoi che é segur fresć e naturèi. Ma no l’é demò magnadiva, a l’Eurospin troède ence roba per la cèsa, roba da brac e prodoc per bec.

La jent à cherdù e la cree te la Familia Coprativa, per chest de gra a la fideltà di sozi, aon podù seghitèr noscia atività a dò a dò, per passa cent egn, passan fora ence momenc senestres.

Dantdaldut se dajon jù per ve secodir col ve sporjer n bon livel de servijes e per cerder i prodoc miores, col conscidrèr n muie l raport calità/priesc, ma ence col meter en esser politiches comerzièles che tegne cont de vesc besegnes”.